Aquestes darreres setmanes han estat força mogudetes a nivell jurídic a l’estat espanyol. Els diaris ABC i El Mundo van començar a principis de maig la campanya difamatòria contra la candidatura Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles (II-SP), i poc després la Fiscalia General de l’estat i l’Advocat de l’estat van presentar dues demandes per impugnar la llista i il·legalitzar II-SP. Just el 16 de maig, el Tribunal Suprem espanyol va declarar que Iniciativa Internacionalista era una candidatura instrumentalitzada per Batasuna-ETA. Però, el 21 de maig a la nit el Tribunal Constitucional espanyol, després d’acceptar el recurs presentat per II-SP, va desmuntar totes les argumentacions del Suprem i va re-legalitzar a Iniciativa Internacionalista.
L’Aute del Tribunal Suprem (TS) és digne d’estudi per a tot estudiant de dret i per a qualsevol jurista, ja que és la tergiversació extrema dels principis bàsics de tot estat de dret. La resolució del TS reconeix, de bon principi, que no tots els fets provats són indicatius de forma individual que Batasuna està al darrere d’Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles (II-SP), i, fins i tot, reconeix que hi ha fets que jurídicament són irrellevants, com per exemple, que alguns dels candidats, representants o avaladors de la candidatura hagin participat en manifestacions, mítings o hagin demanat el vot per partits de l’esquerra abertzale. Tot i això, l’alt Tribunal espanyol utilitza com arguments per il·legalitzar II-SP la presència d’Alfonso Sastre i de Doris Benegas a les llistes i els suports rebuts per part de determinades persones.
Els cinc arguments del TS per il·legalitzar Iniciativa Internacionalista:
El TS considera provat que Batasuna tenia intenció de presentar-se a les eleccions europees i que davant la impossibilitat de fer-ho directament, va decidir instrumentalitzar a dos partits polítics castellans, Izquierda Castellana i Comuner@s, imposant els candidats i cedint els contactes per a tenir avals. Tot això el Tribunal ho dóna per certificat, només utilitzant com a prova documents de la pròpia Batasuna que defensen presentar-se a les eleccions europees, però obviant que l’aposta d’aquesta era una candidatura sobiranista basca, anomenada Euskal Herrian Alde.
El Tribunal també recorre a les relacions dels principals promotors de la candidatura amb l’anomenat “entorn” de Batasuna-ETA. En concret, parla d’un article (Independentisme i internacionalisme) de l’escriptor Carlo Frabetti, on demana el vot per II-SP; de la participació en diversos actes de l’esquerra abertzale de la dirigent de Corrent Roja, Ángeles Maestro; de l’advocada Doris Benegas i de Paco Belarra. El TS arriba a citar que la senyora Benegas va participar l’any 1984 en un míting d’Herri Batasuna.
Per altra banda, es cita com a prova important que Yesca, que el Tribunal la situa com les joventuts d’IzCa, ha participat en diversos actes organitzats per Segi.
Però la clau de tot el procés d’il·legalització és la presència del dramaturg Alfonso Sastre a les llistes. El Tribunal considera que el senyor Sastre pateix una “contaminación sobrevenida” pel fet d’haver anat a les llistes d’ANV a les eleccions generals del 2008, i també afegeix que Sastre està supeditat a la disciplina de ETA, fet que diu que queda demostrat per un article d’aquest al diari Gara on defensa la postura de Batasuna de contextualitzar políticament les accions d’ETA.
Més endavant, els magistrats tornen a posar especial èmfasi en que Alfonso Sastre sigui el cap de llista, ja que consideren que vol mobilitzar el vot de les organitzacions abertzales il·legalitzades; i en que Doris Benegas sigui la segona, ja que aquestes dues persones tenen un caràcter de “potencial contaminante” per Batasuna.
Per acabar, el Suprem, tergiversant la doctrina del Constitucional, argumenta que la no condemna de la lluita armada per part d’Iniciativa Internacionalista en plena onada criminalitzadora i després d’iniciar-se la seva il·legalització demostra que aquesta està al servei d’ETA.
> El Constitucional desmunta les tesis del Suprem:
El Tribunal Constitucional espanyol declara que el Suprem va vulnerar el dret a accedir a càrrecs públics en igualtat de condicions amb la il·legalització d’Iniciativa Internacionalista. El Constitucional considera inacceptable la tesi de la contaminación sobrevenida, que va ser la principal argumentació que va dur a la il·legalització de la candidatura.
Primer de tot, cal puntualitzar que tan sols es pot accedir al Tribunal Constitucional (TC) al·legant la vulneració de drets fonamentals recollits a la constitució espanyola (CE). En el cas concret de la candidatura Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles (II-SP) s’al·lega la vulneració de 4 drets fonamentals:
- El principi de legalitat i seguretat jurídica (art. 9 CE), en tant que la llei de partits no preveu la il·legalització de coalicions electorals (formalment, II-SP és una coalició dels partits Izquierda Castellana i Comuner@s) com a successores de partits il·legals. És a dir, II-SP considera que no es pot il·legalitzar la candidatura, en tant que els partits que la conformen són legals i no han estat declarats successors de Batasuna.
Respecte aquesta al·legació, el TC considera que una coalició electoral pot ser declarada successora d’un partit il·legalitzat (en aquest cas, Batasuna), encara que els partits que conformen aquesta coalició no siguin il·legals, per tant, rebutja aquesta primera al·legació.
- El dret a obtenir la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE), en tant que II-SP considera que no ha disposat de suficient temps per poder exercir el seu dret a defensar-se de forma correcta, degut als terminis fixats per presentar els recursos i al·legacions.
El TC considera que la candidatura II-SP si ha disposat de suficient temps, prop de 24 hores (de les 22:55 del 14 de maig a les 22 hores del dia 15), per practicar les al·legacions, recursos i aportar les proves corresponents. El Constitucional argumenta que aquest període de temps és curt, ja que s’ha de decidir sobre la legalitat (o no) d’una candidatura abans que comenci la campanya electoral. També remarca que II-SP va presentar les al·legacions dues hores abans que acabés el termini, i no va tenir cap queixa. Aquest al·legació també és rebutjada.
- El dret a un procés amb totes les garanties (art. 24.2 CE), ja que II-SP argumenta que els informes policials no van ser sotmesos a un procés de ratificació i que els altres documents aportats (fotografies, retalls de premsa, etc.) no van ser validats. En molts d’aquests documents no s’ha aportat quina és la seva procedència, autoria, etc.
Respecte això, els magistrats del Constitucional refermen la doctrina general, que diu que els informes policials són vàlids sempre que es deixin “al margen las posibles opiniones subjetivas que por los miembros de los citados Cuerpos pudieran verterse en los mismos [informes]”. Pel fa a la resta de documents, el TC diu que el Tribunal Suprem ja es va encarregar de fiscalitzar i analitzar la seva validesa. Aquesta al·legació també és rebutjada pel TC.
- El dret de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics (art. 23 CE), ja que Iniciativa Internacionalista denuncia que la seva il·legalització suposa negar l’accés de milers de persones a participar de la política.
Aquí és on el Tribunal Constitucional dedica tots els seus esforços i analitza tots els aspectes que els magistrats del Suprem havien utilitzat per prohibir a II-SP presentar-se a les eleccions europees del 7 de juny.
Arribats a aquest punt, els magistrats del TC passen a analitzar, un per un, els arguments utilitzats per anul·lar la candidatura d’II-SP:
1.- El Constitucional considera que els documents que es van aportar al Tribunal Suprem (TS) només demostren que Batasuna té un cert interès en estar present a les eleccions del 7 de juny, però que en cap moment queda acreditat, ni demostrat, que ho vulgui fer mitjançant la instrumentalització d’Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles.
En aquest moment, el TC posa especial èmfasi en que la referència que fa constantment el Suprem al concepte “izquierda abertzale”, és preocupant, ja que suposa criminalitzar una ideologia política concreta i això és un atac al principi de pluralitat política en que es base un estat democràtic.
2.- La sala del TC no considera rellevant jurídicament els actes de presentació de la candidatura II-SP, ni tampoc el fet que persones alienes a II-SP defensin que el senyor Alfonso Sastre seria un digne successor dels antics europarlamentaris abertzales.
3.- Respecte a la història personal dels regidors que han avalat, els promotors i els candidats d’II-SP, el TC remarca que “no pueden admitirse como constitucionalmente relevantes”, ja que els aspectes que destaca el Suprem són jurídicament legals (participar en manifestacions, signar manifestos, etc.) i no demostren cap tipus de relació amb ETA.
4.- Pel que fa a la presència del dramaturg Alfonso Sastre com a cap de llista, els magistrats diuen que “no es constitucionalmente aceptable la tesis de la denominada contaminación sobrevenida”, que va ser l’argumentació principal del Suprem per il·legalitzar II-SP, ja que jurídicament aquesta tesi no es sustenta en res i suposa estendre la privació del dret de vot a milers de persones.
També en referència a Sastre, el TC diu que l’argument de la “mobilització del vot abertzale” que va utilitzar el TS és una aberració, ja que “aquel voto [abertzale] es tan legítimo como pueda serlo cualquiera en un régimen democrático”.
5.- Per acabar, el Tribunal destaca que la no condemna expressa del terrorisme no demostra cap relació amb organització armada, però que, a més a més, en aquest cas, Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles ha realitzat una condemna de l’ús de la violència per obtenir objectius polítics en un estat democràtic.
En definitiva, el Tribunal Constitucional sentencia que s’ha produït, per part del Tribunal Suprem, una vulneració del dret a accedir a càrrecs públics en igualtat de condicions.
Finalment, cal afegir que no sabem si és casualitat, o no, però fa uns dies alguns magistrats del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) van visitar l’estat espanyol i van advertir al govern que l’estratègia de les il·legalitzacions no tenia cap fonament jurídic acceptable a nivell europeu.
Normal
0
21
